Aigua de l’aixeta, garrafes o osmosi: què cal tenir en compte a Catalunya

L’aigua de l’aixeta és segura

Comencem pel bàsic. L’OCU considera que l’aigua de l’aixeta a Espanya «està prou controlada i és perfectament segura». Aigües de Barcelona, que abasteix bona part de l’àrea metropolitana, diu que compleix el 100 % dels paràmetres amb rellevància sanitària i que fa més de 1.100 controls de qualitat al dia.

Tot i això, a Catalunya se’n desconfia. A l’enquesta que l’OCU va publicar el maig del 2024, el 66 % dels catalans bevia habitualment aigua envasada a casa. La mitjana espanyola era del 41 %. En una altra enquesta del juliol del 2024, almenys un 35 % dels residents a Catalunya qualificava l’aigua de l’aixeta de dolenta o molt dolenta.

Per què té un gust diferent segons on vius

El gust depèn de l’origen. Segons un informe del 2012 de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), la ciutat rep aigua del Llobregat per la banda sud i del Ter per la part nord, i a la zona que s’abasteix del Llobregat hi arriba també aigua de la dessalinitzadora del Prat. Cada zona d’abastament beu una barreja diferent.

El Llobregat porta més sals. L’ASPB ho atribueix a la mineria de potassa de la part alta del riu. En aquell informe, amb mostres del 2007 al 2011, la mediana de clorurs era de 223 mg/l a la zona abastida amb aigua del Llobregat i de 26 mg/l a la zona del Ter.

Des del 2009, les potabilitzadores que tracten aigua del Llobregat apliquen ultrafiltració i osmosi inversa a una part de l’aigua a Sant Joan Despí, i electrodiàlisi reversible a Abrera. Segons la mateixa ASPB, amb aquestes millores van baixar substancialment la conductivitat, els clorurs i el sodi de l’aigua tractada. L’osmosi, doncs, ja forma part del tractament de l’aigua que arriba a moltes cases de l’àrea.

L’OCU apunta en la mateixa direcció: el gust pot resultar desagradable quan l’aigua és dura o ve d’una dessalinitzadora, i demana millorar els filtres de sals de les potabilitzadores. El clor també es nota, i hi és expressament: Aigües de Barcelona recorda que elimina bacteris potencialment perillosos.

La calç: molesta, però sense risc per a la salut

La duresa mesura sobretot el calci i el magnesi dissolts. L’OCU la classifica en graus francesos: tova per sota de 12 °fH, mitjanament dura de 12 a 30, dura de 30 a 40 i molt dura per sobre de 40. Aconsella prendre mesures a casa a partir de 30 °fH: la calç s’acumula a les calderes i als electrodomèstics i els resta eficiència.

Sobre la salut, l’OCU és clara: cap estudi científic no ha relacionat beure aigua dura amb problemes de salut. L’OMS tampoc no proposa cap valor mínim ni màxim per a la duresa. El que sí que fa la calç és canviar el gust. L’OMS situa el llindar a partir del qual es nota el calci entre 100 i 300 mg/l, segons les sals que l’acompanyen.

Per saber quanta calç té la teva, si t’abasteix Aigües de Barcelona, el seu cercador de qualitat de l’aigua et dona la duresa i la composició de la teva adreça. En un altre municipi, pregunta-ho a la teva companyia d’aigua.

El que passa dins del teu edifici

L’aigua pot sortir perfecta de la xarxa i canviar en l’últim tram. L’ASPB avisa que els dipòsits de l’edifici mal netejats o mal mantinguts i alguns materials de les canonades la poden alterar. Els edificis construïts abans del 1980 poden tenir canonades de plom. Si vius a Barcelona, pots demanar a l’ASPB que analitzi l’aigua de la teva aixeta.

Tres maneres de beure a casa

• L’aixeta tal qual. És el més barat: l’OCU calcula uns 5,25 € l’any per a una família de quatre, davant dels 496 € si beu aigua mineral envasada. Si el gust no et molesta, no cal pensar-hi gaire més.
• Garrafes. Pagues l’aigua per litre, necessites lloc per guardar-les i cal moure-les. Les nostres són de 20 litres i van amb el seu dispensador.
• Osmosi a casa. Tracta a la teva cuina la mateixa aigua de xarxa: treu el clor i en canvia el gust. Demana manteniment i rebutja part de l’aigua; ho expliquem a Què és l’osmosi inversa i com funciona a casa?.

Si vols veure què t’encaixa, a Calcula el teu pla tries l’equip, ens dius quants sou i t’ensenyem els plans.