5 min de lectura
La contaminació de l’aigua: causes, conseqüències i solucions per a un futur sostenible
Rius, llacs, mars i aqüífers reben contaminació de molts tipus, amb efectes en els ecosistemes, la salut i l’economia. T’expliquem les causes principals, les conseqüències i el que hi pot fer cadascú.
Un aclariment abans de començar: a Espanya, l’aigua de l’aixeta passa controls sanitaris abans d’arribar a casa. Aquí parlem de l’aigua de la natura, la dels rius, els llacs, el mar i els aqüífers.
Què és la contaminació de l’aigua?
És l’arribada a l’aigua de substàncies o microorganismes que n’alteren la qualitat i la fan inadequada per beure, per a la vida aquàtica o per a altres usos.
Principals causes de la contaminació de l’aigua
Abocaments industrials. Algunes indústries treballen amb productes químics i metalls pesants que, si arriben a l’aigua sense depurar, la contaminen.
Agricultura i ramaderia intensives. Segons l’Agència Europea de Medi Ambient (AEMA), és la pressió que més afecta les aigües superficials i subterrànies d’Europa, per l’aigua que consumeix i per l’ús intensiu de fertilitzants i pesticides:
- Nutrients: l’excés de nitrats i fosfats alimenta la proliferació d’algues, que treuen oxigen a l’aigua. És l’eutrofització.
- Pesticides: l’AEMA els assenyala, juntament amb els nitrats, com els principals contaminants que impedeixen el bon estat químic de les aigües subterrànies.
- Ramaderia: a Catalunya, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) atribueix la contaminació per nitrats sobretot a l’activitat agrícola i ramadera. El 35 % de les masses d’aigua subterrània està en mal estat químic perquè supera el límit de nitrats, 50 mil·ligrams per litre.
Aigües residuals. Al món, només el 56 % de les aigües residuals domèstiques es va tractar de manera segura el 2024, segons les Nacions Unides.
Residus sòlids. Segons el Programa de l’ONU per al Medi Ambient (PNUMA), cada any acaben en llacs, rius i mars entre 19 i 23 milions de tones de residus plàstics. Part d’aquest plàstic es trenca en microplàstics, fragments de menys de 5 mil·límetres.
Canvi climàtic. L’IPCC, el grup d’experts de l’ONU sobre el clima, recull que les sequeres redueixen la capacitat dels rius per diluir la contaminació i baixen el nivell dels aqüífers, cosa que augmenta el risc de contaminar-los. La calor, a més, afavoreix la proliferació d’algues nocives.
Conseqüències de la contaminació de l’aigua
- Problemes de salut, sobretot on l’aigua no es tracta. L’OMS calcula que el 2022 almenys 1.700 milions de persones al món bevien d’una font contaminada amb femta. L’aigua contaminada i la manca de sanejament es relacionen amb malalties com el còlera, la disenteria, l’hepatitis A o la febre tifoide, i prop d’un milió de persones moren cada any de diarrea per aigua insalubre, manca de sanejament i d’higiene de mans.
- Pèrdua de biodiversitat. El 2021, només el 37 % de les masses d’aigua superficial d’Europa tenia un estat ecològic bo o molt bo, i el 29 % un bon estat químic, segons l’AEMA, amb dades de 19 estats membres.
- Menys aigua disponible: l’aigua contaminada deixa de servir per beure o regar si no es tracta abans.
- Impacte econòmic: la pesca, el turisme i l’agricultura depenen d’aigua neta.
Què podem fer a nivell individual?
La lluita contra la contaminació de l’aigua necessita lleis i controls, però cadascú hi pot aportar el seu granet de sorra amb gestos senzills:
- Reduir el plàstic d’un sol ús: el que no es fa servir no acaba en un riu.
- Portar els medicaments que sobren o caduquen al Punt SIGRE de la farmàcia, amb la capsa i el prospecte. Llençats a les escombraries o pel desguàs, poden contaminar el sòl i l’aigua.
- Guardar l’oli de cuina usat en un pot i portar-lo al punt de recollida. Per la pica se solidifica a les canonades i les embussa, avisa l’ACA.
- No llençar pel vàter tovalloletes humides, compreses, bastonets, cotons, burilles ni restes de menjar, com demana l’ACA.
- Separar i reciclar bé els residus, perquè no acabin en abocadors incontrolats ni a l’aigua.
- Informar-se i compartir el que saps.
El que es fa a més escala
La directiva europea de nitrats, del 1991, té com a objectiu reduir la contaminació de les aigües per nitrats d’origen agrari i prevenir-ne la nova. Fixa en 50 mil·ligrams per litre el nivell a partir del qual les aigües subterrànies es consideren afectades.
I des de l’1 de gener de 2025 és vigent la nova directiva europea d’aigües residuals urbanes. Obliga les depuradores de 150.000 habitants equivalents o més a afegir un tractament quaternari, que elimina microcontaminants. Com que les restes de medicaments i cosmètics en són l’origen principal, els fabricants d’aquests productes en pagaran part del cost.
Sistemes de filtratge d’aigua a casa
A Espanya, l’aigua de l’aixeta està regulada pel Reial decret 3/2023, que en fixa els criteris sanitaris i el control de la qualitat des de l’origen fins a la teva aixeta. Un sistema de filtratge a casa canvia sobretot el gust: a l’informe sobre filtres, l’OCU va observar que l’osmosi inversa no deixa ni rastre del clor. I si amb això deixes de comprar aigua embotellada, també redueixes el plàstic. Ho expliquem en aquest article.
Conclusió
La contaminació de l’aigua és un problema complex que necessita solucions a molts nivells. Governs i indústries en tenen la responsabilitat més gran, i cadascun de nosaltres hi pot sumar amb hàbits més sostenibles.
Si vols veure quines opcions tens amb nosaltres, passa per Calcula el teu pla o escriu-nos.
Fonts
- Agència Europea de Medi Ambient. Europe's state of water 2024: the need for improved water resilience. 15 d’octubre de 2024.
- Agència Catalana de l’Aigua. Zones vulnerables i nitrats.
- Nacions Unides. The Sustainable Development Goals Report 2025. Goal 6. 2025.
- PNUMA. Plastic pollution & marine litter.
- IPCC. Climate Change 2022: Impacts, Adaptation and Vulnerability. Chapter 4: Water. 2022.
- Organització Mundial de la Salut. Drinking-water. 13 de setembre de 2023.
- BOE. Real Decreto 3/2023, de 10 de enero, por el que se establecen los criterios técnico-sanitarios de la calidad del agua de consumo, su control y suministro. Artículo 1.
- SIGRE. Ciudadanos.
- Agència Catalana de l’Aigua. Bones pràctiques en sanejament.
- EUR-Lex. Directiva 91/676/CEE del Consejo, de 12 de diciembre de 1991, relativa a la protección de las aguas contra la contaminación producida por nitratos utilizados en la agricultura.
- EUR-Lex. Directiva (UE) 2024/3019 del Parlamento Europeo y del Consejo, de 27 de noviembre de 2024, sobre el tratamiento de las aguas residuales urbanas.
- Comissió Europea. Urban wastewater.
- OCU. Filtros de agua. 1 de gener de 2011.
Consultades el 26 de setembre del 2026.